Pàg. 13

En primer lloc, crida l’atenció un escriptor que, després d’uns tímids inicis, va arribar a fer-se amic de l’autor del Burgtheater, un parvenu dels gestos, que ho ha après tot dels seus contertualians literaris i que així mateix deu a ells el coneixement de tots els posats essencials55. Si per als altres la manca de naturalitat ha esdevingut una rutina, en ell encara pot apreciar-se un cert esforç, reconeixible en el seu nerviosisme. Amb tot, ha aconseguit treure profit d’aquest nerviosisme per tal d’assolir una modesta sensibilitat. Així, té per una cosa especialment valuosa el fet de no poder sofrir que algú grati el plat amb un ganivet. Aquesta mena d’incidents, que en els altres provoquen només el malestar normal, per a ell constitueixen un estímul per a la creació poètica. En això radica el caràcter i la força del seu talent. Pel que fa als temes, mai no ha hagut d’anar gaire lluny a buscar-los, ja que sempre ha escrit sobre allò de què parlaven els seus amics; i com que l’escola de la «jove Viena» ha triat, de manera unànime, el tema de la mort i ha reunit les seves forces per arrencar a la mort unes quantes novel·letes, el veiem com s’afanya per contagiar-se d’algunes sensibleries sobre enterraments, sobre corones mortuòries i sobre els qui han perdut els éssers estimats. Per fer-nos una idea de la seva producció, cal que l’imaginem com una espècie de col·leccionista que tingués en dipòsit totes les pensades dels seus amics acreditats i que, en compensació, li fos permès d’utilitzar-ne una desena part. Per bé que en una liquidació d’individualitats va aconseguir-ne una a un preu mòdic, a la llarga ser un «artista pur» no li resultava rentable. Ell, a qui en el seu antic cercle li havien inculcat que calia mirar-se amb desdeny els plumífers de diari, a les primeres de canvi va anar a cercar aixopluc en el periodisme; tot i que amb el ferm propòsit d’elevar, en tant que antic literat, el nivell dels seus nous col·legues. Per sort, la cadència de l’estil modern se li havia enganxat a l’orella; els seus amics li van fer, tot de camí, algunes observacions d’urgència, i ell, malgrat les presses, encara va tenir temps de recollir el ròssec d’algunes idees que un dia ja llunyà havien caigut de la taula. D’altra banda, no anava pas mal proveït de confiança en ell mateix, i estava convençut que, allà on no pogués servir-se dels seus amics, es bastaria ell sol per a perpetrar un alemany inintel·ligible: i així fou com va iniciar la seva activitat professional.
 

 
enrera
endevant