Pàg. 16

Ja és hora, però, de deixar aquest personatge, que ha acaparat un protagonisme inesperat, i de fixar-nos en altres companys seus de taula, que ja fa estona que esperen el seu torn i es queixen de la parcialitat del servei. El pàl·lid autor d’una obra atenenca60, a qui l’èxit li ha pujat al cap, està ja perdent la paciència. Val a dir, abans que res, que no li ha estat gens fàcil arribar fins allà on ha arribat. Com que no sabia anar amb bicicleta ni jugar a bitlles, el director de la Hofbühne no va poder descobrir el seu talent. Amb tot, finalment ha sabut establir-se al Burgtheater. Això potser és degut al fet que la seva obra és una síntesi incomparablement reeixida d’un esperit grec malentès i d’un esperit modern no comprès del tot. Aporta al caràcter vienès del seu entorn un saludable punt bucovinès61, que es manifesta, sobretot, en l’enorme destresa amb què fa servir el iambe de deu peus. La seva obra sembla escrita a petició de Büchmann62. Conté tot un repertori de proverbis carrinclons, com ara «el desig de la felicitat val més que la felicitat» o «que poc que coneix el poble els seus grans homes!»... La fama de ser un epígon de Grillparzer l’afalaga tant, que, per tal de justificar-la, si més no parcialment, s’ha vist obligat a sol·licitar una plaça de funcionari de l’Estat, i a mirar d’ajustar-se, d’ara endavant, a la biografia de l’insigne escriptor, en la mesura del possible. Si bé ell no és un fruit de l’antiga tradició austríaca, tampoc no vol, de cap manera, deixar que se li escapi. Només que pogués, després de l’agitació i la fatiga de l’estrena, gaudir de la vida tranquil·la i serena que ha descrit en la seva obra!.

Qui és aquell jovencell tan vivaç que importuna els senyors del cercle amb tota mena de preguntes?63 Una de les figures més curioses del Cafè, s’ha convertit, pel fet que mai ningú no l’ha vist seure, en un membre de ple dret del Griensteidl. La seva relació amb la literatura es limita a la seva funció d’acompanyar, de nit, els poetes fins a casa seva. Quan algun d’aquests senyors obté algun èxit, ell té deliris de grandesa, i sovint els elogis que han rebut els altres l’han fet tornar-se del tot insolent. A l’igual que els seus col·legues literaris, ell també ha rebut molts estímuls de la part de Goethe:

Per pur capritx  /  Anava al Cafè  /  Amb el propòsit  /  De no prendre res64

 
enrera
endevant