Pàg. 17

Sigui com sigui, és el més habitual dels habituals. Els cambrers ja s’hi han acostumat. Al principi, quan els altres demanaven, ell sempre havia de dir:

 - Jo no prendré res.

Però el bo de Heinrich ja s’ha fet a la idea, i abans que l’altre digui res, ja diu ell:

- El de sempre, senyor?

De tant en tant, però, no pot aguantar-se i, de barba endins, se’l sent que remuga:

 - Al Cafè no s’hi ve només a inspirar-se.

Per la resta, el nostre contertulià no pot queixar-se pas del servei, que en general el deixen tranquil. Ningú no l’ajuda a treure’s el barret ni el seu pesat abric d’hivern, però, com a contrapartida, el deixen perorar durant hores sobre la qualitat del seu auditori. Allà està, dempeus, bevent entusiasme, gesticulant amb vehemència: hauria estat un magnífic gasetiller encara que hagués vingut al món sense mans...65

La galeria d’escriptors de la «jove Viena» compta amb un rostre on s’endevinen les belles faccions d’un màrtir. Aquest decadent (secció poesia lírica) s’ha legitimat per a la taula literària mitjançant tres magnífics volums de poesia, en els quals ha demostrat que posseeix nervis marcits66. Els Neurotica van ser confiscats, però els succeïren les Sensacions, i a aquestes les Rialles. A ell mai no li ha mancat l’autèntic do poètic, consistent a pouar en els fenòmens més ínfims fins a extreure’n la quintaessència.  En tot moment ha poetitzat uns quants graus més

 
enrera
endevant