Pàg. 2
importants que han treballat en l’establiment reflecteix l’evolució de la vida espiritual local. Tota una generació d’escriptors, ara ja desfasada, va conviure amb Franz el «Digne», la memòria del qual ha quedat fixada en nombroses anècdotes. L’estil i la grandesa d’aquest cambrer s’evidenciaren quan, sense ser-hi requerit, féu a mans d’un antic client, que feia vint anys que no apareixia per allí, el mateix diari que aleshores, en la seva llunyana joventut, sempre demanava. Franz, el cambrer a l’estil de la Cort Imperial austríaca, va crear una tradició que ha estat anorreada pels joves d’avui dia. Amb la mort del vell cambrer, la dignitat cortesana del qual no hauria estat gens a to amb l’Sturm und Drang1 dels anys noranta, va començar una nova era. Franz, que havia tingut tracte amb Grillparzer2 i Bauernfeld3, encara fou testimoni de la marxa triomfal que el naturalisme emprengué des de Berlín fins al Cafè Griensteidl i de la joia amb què el reberen alguns parroquians que veien en aquest moviment una reacció contra l’epigonisme estetitzant. Des d’aleshores, el Cafè Griensteidl pertany a l’art modern. Una nova generació de cambrers estava preparada per familiaritzar-se amb el complicat tinglado de tendències que s’anaren succeïnt les unes a les altres. Aquells que fins aleshores havien estat els informants confidencials d’una literatura ja antiquada, ara, posats al servei d’un moviment modern, col·laboraven en la Transvaloració de tots els valors4. Experts en l’art d’avançar al ritme dels temps, no van trigar a satisfer les exigències d’una sensibilitat exacerbada. Els homes vel·leïtosos, que llavors creixien com bolets, deleraven gelats i mélanges 5 de coloraciones inaudites. Per tal de respondre a la necessitat d’experiències interiors, va introduir-se l’absenta com a beguda estupefaent. Si la literatura local havia de nodrir-se d’estímuls provinents de París i d’Alemanya, el Cafè havia de seguir els models de les decoraciones del Tortoni6 i del Kaiserhof7.

Un cop passada l’època del realisme auster, el Griensteidl va situar-se sota la bandera dels simbolisme. El nou lema era: «Emocions íntimes!». Els «estats de l’ànima» començaven a ser objecte d’observació, i la gent defugia l’obvietat vulgar de les coses. Una de les expressions que més se sentia era: «la vida». Es reunien de nit per tractar el tema de la vida, o, quan s’hi engrescaven, per interpretar-la i tot.

 
enrera
endevant