Pàg. 20

Un fragment de la descripció impressionista de l’enterrament d’una gran personalitat:

«S’eleven crits de socors, estridents i esgarrifosos, veig cossos caiguts sobre la calçada i peus humans que els trepitgen i aixafen. Veig nens amb una expressió aterroritzada. Com és que, quan es formen aglomeracions, no falta mai algú que hi porta algun nen? Per què no s’apiaden del cosset tremolós de les criatures de mamella i els estalvien el previsible perill de ser esclafats?...

Nois i homes s’han enfilat als arbres. És inútil fer-los baixar. Tornaran a enfilar-s’hi, si no ells, algú altre. Fins i tot al reixat del parc hi ha molts curiosos encimbellats. No poden veure res, però no baixen, no volen obeir...

El conseller àulic Kozarek apareix...

Volen els barrets de tots els caps al pas del cotxe mortuori tirat per cavalls d’un blanc resplendent sota les selles daurades...

Les espases refulgents passen a frec de les cares dels espectadors...»

Però sobretot fou aplaudit quan va trobar l’ocasió d’esplaiar-se a base de bé sobre «la feixuguesa dels òrgans lingüístics del senyor Kutschera.»


enrera
endevant