Pàg. 21

Les reformes lingüístiques que va introduir en la nostra llengua van fer-lo popular. Però, nogensmenys, el contingut de les seves opinions i el to que utilitzava foren sempre una infal·lible font de distracció per al poble. Aquelles històries sense cap ni peus fascinaven «el bon idiota vienès». Cap descobriment important no era realitzat sense el seu ajut, cap personalitat artística no era viable si no rebia d’ell el primer impuls; tot li deu a ell la seva irrupció, tot ho ha «fet» ell. Va reconèixer immediatament la grandesa de Mascagni69:

«...Vaig contribuir a fer-li una bona publicitat. Amb molt de gust vaig ser-li útil: sempre m’ha agradat ser útil als altres.»

Va haver de passar una mica més de temps perquè un autor teatral alemany se’l guanyés.

- Finalment - exclama - Hermann Sudermann70 va aconseguir de convèncer-me completament!

Atès que l’escriptor, ja sigui pel seu alemany impossible o per la seva megalomania, absorbeix tot l’interès del públic, no queda res per al pintor. I això que ell podria donar un nou impuls al gènere de la naturalesa morta, per poc que treballés el seu estil florit. Com a retratista ha topat sempre amb desconfiances, la qual cosa l’ha fet tan susceptible, que va haver d’abandonar indignadíssim una associació després d’haver fet el retrat del seu president. Ja només els morts es deixen retratar per ell. I a ell ja li va bé, ja que ningú no el pot culpar de res, aquí: la desfiguració dels trets és causada per la mateixa mort.

enrera
endevant