Pàg. 22

Són problemes dignes de la suor dels nobles els que desficien el grup d’una taula veïna. Cap dissonància literària no destorba la pura afecció teatral d’aquests homes, cap artista de la «jove Viena» no s’hi acosta ni que sigui per equivocació. «Qui va fer el paper del senyor gras en «L’ànec salvatge», al Stadttheater de Ratisbona, en la funció del 24 d’abril? Quan va actuar el senyor Rottmann71 per última vegada al Burgtheater?» Aquestes qüestions, i d’altres de semblants, per bé que solen ser tractades amb molta passió, passen indefectiblement a un segon pla quan sorgeix la pregunta vital: «Hi ha entrades gratuïtes per a avui?» Al costat de cada actor s’hi asseu un aficionat al teatre, que se l’escolta amb tant de respecte com aquell escolta el crític de la taula. Entre ells es troben patètics actorets de barri, que mantenen viva a la Josefstadt la tradició del Burgtheater; també hi trobem celebritats de l’escena, que acumulen una llarga experiència a les llotges del teatre, i que s’han guanyat una bona fama al Burgtheater com a espectadors-actors.

Encara hi ha algunes altres taules, que tenen una relació només ocasional amb la literatura. El talent de les persones que s’asseuen aquí es fa palès en les anotacions i comentaris al marge amb què adornen totes les revistes que poden trobar-se en aquest Cafè literari. N’hi ha que escriuen «en» les revistes més eminents del país i de l’estranger. Aquests autors no firmen pas amb el nom complet, i per això el gran públic no els coneix. Tanmateix, cada un d’ells té una marca peculiar. N’hi ha un, per exemple, que, al llarg dels anys i de tots els canvis d’orientació que ha patit aquest Cafè, ha conservat, incommovible, el seu punt de vista personal: sempre expressa el seu talent amb la mateixa i única inscripció: «Jueu!»

enrera
endevant