Pàg. 3

La missió d’endegar el nou moviment literari, de dur a terme les nombroses i difícils superacions, i, cosa no menys important, d’imprimir a la vida del Cafè el segell d’una personalitat, recaigué en un senyor de Linz8, que ben aviat va reeixir a tenir una influència decisiva sobre el jovent i a aplegar al seu voltant un estol compacte d’adeptes. El costum típic de Linz de deixar-se caure una grenya sobre el front per tal d’aparentar genialitat va trobar de seguida imitadors entusiastes – els moderns volien demostrar emfàticament que havien superat les maneres antiquades. Aquell àvid cercador de noves sensacions natural de Linz va prohibir als seus joves de seguir menjant «els bistecs del naturalisme» per a recomanar-los, en canvi, les «pastetes del simbolisme», i amb la introducció de mesures tan pertinents va refermar la seva posició de pròcer de l’establiment. La seva manera d’escriure fou apresa amb gran desimboltura per la joventut literària. Va obrir als crítics més joves les columnes de la revista que acabava de fundar, on cada setmana es podien trobar, en estret veïnatge, els textos de l’innovador i els dels seus epígons, i la unitat d’estil de la qual només és vulnerada, encara avui, per la varietat de les firmes9. En el temps en què encara no posseïa la calma serena del Goethe weimarià, els neòfits a penes podien seguir-lo a través de la malesa del seu alemany impossible, estrafolàriament abarrocat i artificiosament intricat. Avui, que plagia Goethe, és quan troba més imitadors, i difícilment cap dels seus deixebles ignora la diferència entre un «coneixedor» i la «multitud»10.

El següent fragment és una fidel imitació de l’escriptura del mestre en el temps en què el seu estil afrancesat encara no estava farcit de girs goethians. Sobre l’obra d’un parroquià i la seva representació al «Deutsches Theater», s’hauria pogut expressar perfectament en els següents termes11:

«Com més es freqüenta el «Deutsches Volkstheater»12 - entre cometes, si us plau -, més fastiguejant resulta l’espectacle d’aquest senyor Kadelburg13, amb la seva elegància de tapissador, i d’aquest públic que sembla recollit d’una fira. Ja coneixeu Schnitzler14. Quan, no fa gaire, vaig oferir un quadre de la jove Àustria, no vaig oblidar-me de

 
enrera
endevant