Pàg. 6

- Ja m’agrada, que el jovent comenci a obrir-se camí!

Tots aquells coneixedors que només saben adoptar postures per imitació i que estan abonats a totes les afectacions, llavors s’adherien a la visió olímpica del món, i l’ull serè de l’artista, amb què alguns «artistes purs» contemplaven indiferents les realitats econòmiques, revelava inequívocament les naturaleses goethianes. Tots aquells que al Cafè Griensteidl no podien ni pagar el compte, ara exhibien un tarannà filosòfic. Aquells a qui, sense formar ben bé part de la literatura, se’ls permetia escoltar les converses i dir-hi la seva, van començar a sentir-se com Eckermann38. Però el capitost, que feia com si el suburbi de Linz fos Weimar, i no pas Urfahr, dirigia la seva mirada cada cop més lluny, i va tornar-se tan polifacètic, que hom temia que encara acabaria ocupant-se d’òptica i de teoria dels colors39. Ja que, no content amb posseir un coneixement aproximat del teatre, llavors començà també a malentendre les arts plàstiques i a banalitzar a fons els temes de la filosofia abstracta. Les paraules que aleshores va escriure en un tractat sobre el valor de l’exercici corporal són característiques del to benevolent que aquest gran coneixedor feia servir per adreçar-se a la seva multitud: «contra el meu costum de meditar assegut o bé estirat, ara se’m pot veure passejar per la nostra estimada ciutat, talment el vell Horaci, vagarejant agradablement, amb el pensament distret, a la ventura.»

Pel que fa a les relacions amb els seus deixebles, és cosa sabuda que el senyor de Linz, amb gran generositat, sempre ha intercedit al seu favor. Sense ell, nombrosos joves sense talent s’haurien perdut en l’oblit. No són pocs els que poden vantar-se d’haver estat descoberts per ell. Porten la marca indeleble de la seva profecia: abans de quatre setmanes Europa parlaria d’ells.

«Almenys Europa tal com jo la conec», ja que – digué una vegada – «Europa, des del Volga fins al Loire, no té cap secret per a mi.»

 
enrera
endevant