Pàg. 9

factura. És commovedor de veure com els escritpors aristocràtics, la noblesa dels quals es remuntava a nombroses degeneracions, no paraven cap esment de les diferències de classe, i, fent gala d’humilitat, no els sabia gens de greu relacionar-se amb els nou vinguts de la décadence. Aquests constitueixen el tresor d’allò que a l’estranger sol anomenar-se art modern vienès, la «jove Àustria»48. Viena és l’humus espiritual d’aquests poetes, a qui un destí favorable familiaritzava ja des del bressol amb la dolça xicota de barri49, i l’ambició dels quals és tan modesta, que esperen anar fent durant tota la vida amb unes quantes descripcions d’ambient vieneses.

El moviment modern, que va originar-se al nord fa una dècada50, entre nosaltres només ha produït innovacions purament tècniques. El nostre art jove, que no ha volgut saber res dels combats intel·lectuals de l’època, ha quedat al marge de la influència interna del nou estil, que comportava l’ampliació del ventall de temes i el tractament dels problemes socials. Si la indigència del pensament havia de rabejar-se en la descripció d’ambients, Viena va aportar el colorit, i el patriotisme local desvetllà una nova sensibilitat.

Malgrat les nombroses sessions de tertúlia al Cafè, que tenien per fi la formulació definitiva del concepte de «personalitat artística», molts dels escriptors que hi concorrien no van arribar mai a escriure una sola línia. Trobaven que no pagava la pena de posar-s’hi mentre no s’hagués arribat a una definició consensuada. I aquells que feia temps que s’havien guanyat un renom com a contertulians no estaven disposats a balafiar-lo amb les seves obres. El Griensteidl s’ha acabat convertint en el lloc de trobada d’aquells que volen dissipar les seves capacitats. No hauria de sorprendre ningú l’esterilitat d’aquests talents, ja que, de tan apretats que s’asseuen al voltant d’una taula de Cafè, s’impedeixen el desenvolupament els uns als altres.

 
enrera
endevant