Gebet an das Leben
Gustavo Rivero Weber, piano
Natasha Taravosa, piano
Lourdes Ambriz, soprano
Encarnación Vazquez, mezzosoprano
Leonardo Villeda, tenor
Jesús Suaste, baríton.
Copyleft de la traducció i adaptació al català :
Marc Jimenez Buzzi
El va escriure Lou von Salomé, una amiga de Nietzsche, i aquest va convertir-lo en una cançó
«Gewiß, so liebt ein Freund den Freund,
Wie ich dich liebe, räthselvolles Leben!
Ob ich in dir gejauchzt, geweint,
Ob du mir Leid, ob du mir Lust gegeben,
Ich liebe dich mit deinem Glück und Harme,
Und wenn du mich vernichten mußt,
Entreiße ich mich schmerzvoll deinen Arme,
Wie Freund sich reißt von Freundes Brust.
Mit ganzer Kraft umfaß ich dich,
Laß deine Flammen meinen Geist entzünden
Und in der Gluth des Kampfes mich
die Räthsellösung deines Wesens finden!
Jahrtausende zu denken und zu leben,
Wirf deinen Inhalt voll hinein!
Hast du kein Glück mehr übrig, mir zu geben,
Wohlan! Noch hast du – deine Pein...»
[Ben cert, així estima un amic l’amic,
Com jo t’estimo a tu, vida enigmàtica!
Tant si, en tu, he exultat com plorat,
Tant si m’has donat dolor com plaer,
Jo t’estimo amb la joia i el dany,
I si m’has d’anihilar,
Em deslliuro amb dolor dels teus braços,
Com l’amic s’arrenca del pit de l’amic.
T’abraço amb tota la força, –
Que les teves flames encenguin el meu esperit
I al cor del combat ardent deixa’m
Trobar la solució de l’enigma del teu ésser!
Mil·lennis per pensar i per viure,
Aboca-t’hi tota plena!
Si joia ja no em pots donar,
Què hi fa!, encara tens el dolor...].
Oració a la vida. (versió II)
Jo t'estimo, oh vida-enigma!,
com l'amiga estima l'amat,
tant si em dones dolor com joia,
si en tu he gaudit o he plorat.
El meu amor de mal no es guarda
i, si m’has d’anihilar,
anhelo la teva abraçada
com la sina de l’amant.
I t’abraço fortament!
Que les teves flames m’abrasin
i al cor del combat ardent
el teu enigma s’esbatani.
Mil·lennis per ser! Per pensar!
Vull dels teus braços la dolçor:
si joia ja no em pots donar,
què hi fa!, encara tens el dolor.