enrera
35
endevant
Aquest “alegre missatger” va morir com va viure, com va ensenyar — no pas per “redimir els homes”, sinó per mostrar com s’ha de viure. L’herència que ha deixat a la humanitat és la pràctica: la seva conducta davant dels jutges, davant dels esbirros, davant dels acusadors i davant de tota mena de difamació i escarni, — la seva conducta a la creu. Ell no oposa resistència, no defensa el seu dret, no fa cap pas per apartar d’ell el destí més extrem, encara més, el provoca ... I resa, pateix, estima amb aquells, per aquells qui li fan el mal ... Les paraules que va dir al lladre des de la creu contenen l’evangeli sencer. «Aquest era en veritat un home diví, un “fill de Déu”», diu el lladre. «Si ho sents així — respon el Redemptor — llavors ets al paradís, llavors també tu ets un fill de Déu...»252. No defensar-se, no encolerir-se, no fer responsable253 ... Al contrari, no oposar resistència ni tan sols al malvat,254 — estimar-lo255 ...